Na plaza dai juesc tlameda "bosch"

L ie n cunzet che vën dala Scandinavia y che descëida nce te nosc raions for deplù nteres: Chëst ann vëniel nce te Gherdëina metù a jì la "Scolina tl bosch".

L ie cherpassà la 8 daduman. Dal post de ancunteda a Urtijëi peia 15 mutons via per arjonjer si scolina: l bosch de Resciesa. Bele l troi nstës ie per i mëndri n'aventura.
Per scumencé l di vëniel tëut ca na ciantia y pona iel nce bele ëura de muever.

Ala descurida dl bosch y si misteres

La scolina tl bosch sustën l svilup naturel di mutons, che possa mparé tres l juech che i depënd dala natura y che i possa nce avëi na fazion sun la natura.

N dij che l bosch juda a mparé a viver


ie Verena Plieger, che se dà bele ju da deplù ani cun l cunzet dla scolina dl bosch, segura.
La va nce de se nfidé, de pië ite vel massaria, de mparé tan inant che n possa jì, y che n ruva plu inant sce n l fej deberieda.

D'autonn la scolina tl bosch per dut l ann

Se basan sun nrescides scientifiches, uel la lia "Waldglück", metuda su aposta, purté inant la scumenciadiva, che meterà d'autonn man cun si atività alalergia per dut l ann de scolina.
Ai festidesc de genitores, che ne ie mo nia segures che sté for dedora, nce sce l pluev o nëiv, sibe bën l drët per si mëndri, ti respuend l'acumpaniadëura Katherina Obletter s'la rijan:

I mutons sta gën alalergia, ëi se muev plu che nëus y se sciauda fajan atività.


Mpurtant ie sambën l drë furnimënt. N cajo che l fossa scialdi bur tëmp o massa frëit, iel nce la puscibeltà de sté dedite.

L bosch sciche nseniant de vita, la natura sciche plaza dai juesc. Te chëla che i mutons possa mo vester mutons y ulache i possa scuvrì l mond te si maniera.