Ladins plu stersc deberieda

Rapresentanc istituzionei dla provinzies, di chemuns dla cin valedes y di istituc ladins se à ancuntà a Bulsan per rujené de ciche sta a cuer ala mendranza ladina.

“Ne pudon nia piërder tëmp a pensé do a ciche se despartësc: messon auzé ora y renfurzé chëi aspec che se fej tenì adum”. Nsci à dit Manfred Vallazza a Ciastel Marec. L assessëur regiunel per la mendranzes linguistiches à nvià a n cunvëni sota l moto “Ladins plu stersc deberieda”.
N cunlaurazion cun i istituc culturei ladins Micurà de Rü, Cesa de Jan y Majon di Fascegn iel unì metù adum n program de referac de nteres per i ladins y ala fin na discuscion sun i juesc olimpics dl 2026.
Danter i argumënc dl cunvëni iel nce stat la storia di ladins tl 20esm secul: na storia fata de ntranides pesoces: viëres, tripartizion y opzions ma nce de ngrum de vares granc y pitli per renfurzé i ladins.
Chëst ann 2021 ie l ann dl censimënt dla grupes de rujeneda. La detlarazion de purteniënza linguistica ie fundamentela per l dauni di ladins. L se trata perchël de na ucajion da nia pierder, iel unì dit tl cunvëni.
Tl 2011 ova l 4,53% dla populazion de Südtirol detlarà de purtenì ala grupa de rujeneda ladina.