“Düc i muciadus se mirita nosta solidarieté”
En ocajiun dl de mondial di muciadus ai 20 de jügn recorda la Caritas dl Südtirol che al n’é nia muciadus de pröma o de secunda classa. Düc se mirita solidarieté
de Alexia Grossi
Les porsones che röia adalerch dal'Ucraina vir na solidarieté y n sostëgn ciamó mai odüs sides da pert de privac che da pert dles istituziuns. Por tan che chësc fejes plajëi ne dessun nia se desmentié de düc i atri. Al n'é nia profugs de pröma o de secunda classa: düc chi che sciampa da veres y persecuziuns se mirita tla medema manira solidarieté y atenziun. Chësc l'apel dla Caritas dl Südtirol cun so diretur Franz Kripp en ocajiun dl de mondial di muciadus.
Dantadöt tl'Africa él le risch plü acut co te d'atri stac: an fej cunt cun n aumënt de catastrofes umanitares y de conseguënza de porsones sforzades a sciampé. Conflic, veres ziviles, la pandemia, le mudamënt climatich y i prisc tres plü alc dl patüc da mangé y dl'energia, chisc é i faturs che fej cruzié le plü.
La situaziun atuala - tan de porsones sciöche ciamó mai sforzades da lascé süa patria
Atualmënter él incër 1.500 muciadus dal'Ucraina y ciamó d'atri 1.600 muciadus da d'atri stac, che á fat domanda d'asil tla regiun dl Trentin Südtirol. Y la cumpëda é por jí sö: a livel mondial él te chësc momënt passa cënt miliuns de porsones sforzades da lascé so daciasa. Tantes sciöche ciamó mai.Dantadöt tl'Africa él le risch plü acut co te d'atri stac: an fej cunt cun n aumënt de catastrofes umanitares y de conseguënza de porsones sforzades a sciampé. Conflic, veres ziviles, la pandemia, le mudamënt climatich y i prisc tres plü alc dl patüc da mangé y dl'energia, chisc é i faturs che fej cruzié le plü.